Divendres 1 de febrer, es va celebrar a l’Ateneu de Maó una taula rodona, per debatre al voltant de la nova vida i ús públic per a l’antiga Seat, un edifici abandonat que recentment va adquirir l’Ajuntament.
L’esdeveniment va estar organitzat pel PSOE Maó i va comptar amb la notable presència de l’ex Batle maonès Borja Carreras-Moysi; de l’arquitecte Toni Vidal; la regidora d’Urbanisme de Maó, Dolores Antonio; i la del Secretari General i portaveu socialista a l’Ajuntament de Maó, Héctor Pons, que van aportar visions complementàries.
Com bé explicà la regidora Dolores Antonio, “l’adquisició dels terrenys per a la construcció del segon ascensor de baixada al port i la compra de l’antiga nau Seat han estat dos eixos clau dins de la definició i consecució del model de ciutat”. “L’entorn del claustre del Carme i la façana marítima al voltant de la costa de Rochina ja ha experimentat un embelliment considerable”, amb diferents actuacions realitzades al penya-segat, i es veurà molt beneficiada amb aquests projectes. De fet, “el passat 18 de gener es va firmar el contracte per a la construcció de l’ascensor i abans del 18 de febrer començaran les obres”, segons va apuntar Héctor Pons.
En els pròxims anys el repte serà la renovació de l’edifici, que podrà allotjar nous serveis i prestacions per a la ciutadania. Encara està obert quin serà el seu ús, però va quedar clar que s’haurà de prendre una decisió fonamentada en les tres qüestions, que va apuntar l’ex Batle Borja Carreras-Moysi: Primer s’ha de valorar l’impacte que tindrà en el nucli urbà, ja que l’edifici compta amb una posició i mides privilegiades. “La seva ubicació pot ajudar a estendre els fluxos de moviment del centre cap a la plaça Miranda. Alhora, amb la construcció de l’ascensor, es podrà revitalitzar la barriada de Tanques del Carme i connectar millor el centre amb el port”. En segon lloc, la gestió econòmica del projecte. “Aquest ha de ser econòmicament sostenible en el temps”. I com a tercera condició s’ha de tenir en compte l’ús. “Les possibilitats són infinites”.
L’arquitecte Toni Vidal, per la seva part, posà en context històric i geogràfic el valor de la nau. Els i les maoneses vivim «en una ciutat portuària», per la qual cosa «tot el que ha passat a la ciutat ha passat també al port” i ha configurat la nostra història com “una amalgama entre indústria, tradició, turisme i descans”. Segons apunta Vidal, «és necessària una estratègia de ciutat que inclogui la renovació de la Seat i el seu entorn».
Amb tot, el PSOE conclou que les oportunitats per a la Seat són diverses i nombroses. La taula rodona va obrir el debat. Ara és temps per pensar-hi.
