És un fet constatat que les dones cobrem manco que els homes. Les dones de la UE, en tots els sectors de l’economia, guanyen de mitja un 16% manco que els homes.
La bretxa salarial a Espanya està uns 3 punts per damunt d’aquesta mitja (19,3%) i mentre a Europa aquesta diferència salarial es va reduint, a Espanya la tendència és a la inversa.
La diferència salarial de dones i homes ha augmentat des de l’inici de la crisi a l’any 2008 i ha provocat una “feminització de la pobresa amb contractes amb condicions pèssimes“.
A Espanya les dones tenim sous inferiors als homes per a desenvolupar la mateixa feina a pesar de tenir majoritàriament una millor educació i formació.
Motius de la bretxa salarial
És molt important destacar les principals causes, que estan interrelacionades entre elles:
- Discriminació al lloc de feina, factor que pot ser a causa de l’anomenada discriminació directa, segons la qual les dones rebem un tracte manco favorable que els homes.
- Les dones i homes tendim a treballar en sectors diferents i a desenvolupar ocupacions diferents. Un exemple, al sector sanitari les dones són majoritàriament infermeres i els homes els metges. És un fet directament relacionat amb la nostra socialització de gènere i els patrons de conducta que aprenem des de la nostra infància.
- La maternitat. Les dones amb filles i fills cobren manco que aquelles que no els tenen. Des de la OIT es proposen mesures per a la disminució d’aquesta bretxa per maternitat. És fonamental l’educació de 0 a 3 anys, promoure i allargar la baixa per paternitat i que les empreses siguin més flexibles a la feina, amb permisos parentals, horaris adaptables a les necessitats familiars, etc…
- Conciliació de la vida personal i laboral. La falta de corresponsabilitat en la cura de la família i la llar implica que les dones ens dediquem més a la vida familiar i això fa que per poder conciliar les dues ocupaciones treballem, en molts casos, mitges jornades. Una de les conseqüències d’això és que tinguem manco possibilitats de ser contractades per a llocs d’alta remuneració i responsabilitat.
- El “sostre de vidre”, segons el qual les dones tenim manco possibilitats d’arribar a escales salarials i llocs professionals alts, a més d’una baixa representació en llocs relacionats amb la política, l’economia i les ciències.
A pesar d’aquesta realitat fa unes setmanes el president del Govern, el senyor Mariano Rajoy va fer unes declaracions del tot desafortunades quan se li va preguntar per la bretxa salarial de dones i homes, responent que “no nos metamos en eso”, com si aquesta situació no formés part de la seva agenda política i no tingués cap relació directa.
El que no té clar el govern del senyor Rajoy és que combatre la bretxa salarial és un tema de “democràcia, justícia i igualtat”, per a millorar la nostra democràcia, hem de millorar les condicions de les dones, que recordem són el 50% de la població.
Els socialistes sí ho tenim clar. La majoria dels avanços aconseguits els darrers anys en igualtat han vingut de la mà de governs socialistes: permís de paternitat, les dues lleis d’interrupció voluntària de l’embaràs, la llei contra la violència de gènere, la llei d’igualtat o de dependència.
El projecte socialista inclou la igualtat com a eix fonamental i transversal a totes les árees de la vida. Els països més igualitaris i amb els índexs més elevats de participació equilibrada per sexes en la presa de decisions també són els més desenvolupats i els que obtenen millors resultats econòmics.
Per això apostem per una economia de la igualtat que doni valor econòmic al treball no remunerat que realitzen les dones. Volem cobrar el mateix i tenir cura el mateix.
El dia 22 de febrer, dia per la Igualtat Salarial, és un dia més per reivindicar unes condicions justes i igualitàries per a les dones, perquè aquest és l’únic camí per aconseguir una societat democràtica a on el conjunt de la ciutadania pugui gaudir de les mateixes igualtats d’oportunitats.
Maria Membrive
Secretària d’Igualtat
PSOE Maó